Dos anys i setanta concerts després d’enlairar el seu Pegasus (2015), Joan Miquel Oliver presenta el seu nou àlbum, Atlantis. El que va ser fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font obre el ventall estilístic de l’anti-folk, a l’electro, de la rumba al funk del pop pur a tot el que es pugi imaginar.
Un veritable contrapunt sonor i també literari en un repertori ordenat en tres blocs de quatre cançons que giren al voltant d’un mateix leitmotiv: les persones. De la ma de Nins a tobogans, evocació de la infància més primitiva i pre-cognitiva de l’autor, entrem en un somni per on desfilen Agricultors ingràvids, herois de civilitzacions perdudes i, és clar, homes i dones estupefactes davant la seva pròpia forma de vida.
Individu i societat, una relació de la que sorgeixen meravelles com Posidònia, Disseny de producte i també Rumba del temps, single d’avançament i sintonia oficial d’aquesta primavera. Un nova prova, en definitiva, que Joan Miquel Oliver pot fer una cançó d’alt contingut poètic amb un material que passa sovint desapercebut.
